Arbre genealògic de l’ós bru dels Pirineus

Els tècnics d’Andorra, França, Navarra, Aragó, Aran i Catalunya es reuneixen cada any per establir el nombre d’exemplars d’ós bru que s’han identificat durant aquest període de temps.

En decurs del temps, des de 1996 fins a 2014, i a partir de les dades obtingudes de les anàlisis genètiques de les mostres recollides com pèls i excrements, dels sistemes automàtics de fotografia i vídeo, i de les observacions visuals, s’han pogut identificar els diferents exemplars d’ós bru que habiten o que han viscut als Pirineus.

Arbre genealògic de l'ós bru dels Pirineus · Font: DAAM
Arbre genealògic de l’ós bru dels Pirineus · Font: DAAM

 

Anuncis

Impuls a la cooperació transfronterera de suport a la ramaderia i la gestió de les pastures alpines als Pirineus

Impuls a la cooperació · Foto: DAAM
Impuls a la cooperació · Foto: DAAM
  • El Parc Natural de l’Alt Pirineu, escenari d’un fructífer intercanvi amb una delegació francesa per reforçar la cooperació transfronterera en relació a la gestió de les pastures
  • S’hi ha tractat l’organització de la ramaderia extensiva i el programa de reagrupament de ramats a la nostra banda dels Pirineus en relació a la prevenció de  danys provocats per l’ós bru
  • Continuen els contactes per posar en marxa projectes conjunts, també amb Andorra, i crear la marca “Parc Pirinenc de les Tres Nacions”
El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha rebut una delegació francesa, integrada pel Parc Natural Regional dels Pirineus de l’Ariège, la Federació Pastoral de l’Ariège, i la Direcció Regional de Medi Ambient DREAL, del Ministeri d’Ecologia, per reforçar la cooperació transfronterera en relació a la gestió dels prats.
L’intercanvi amb aquesta delegació l’ha promogut l’entitat Acciónatura, gràcies a un ajut de Fondation Ensemble, en associació amb l’entitat francesa Innovanature. L’objectiu de la trobada ha estat avançar en la cooperació transfronterera i realitzar un intercanvi d’experiències en ambdós vessants del Pirineu.
El programa de compatibilització de la ramaderia amb l’ós bru
La Generalitat de Catalunya està desenvolupant des de l’any 2007 un programa de compatibilització de la ramaderia amb l’ós bru als Pirineus, amb uns resultats molt satisfactoris. Consisteix a contractar un o més pastors o pastores que agrupen els ramats d’ovelles d’entre 5 i 8 propietaris de la zona durant 4 mesos a l’estiu a l’alta muntanya, protegint-los davant la possible presència de l’ós a la zona, amb ajut de gossos mastins i de pastors elèctrics. Amb el programa Piroslife, es pretén augmentar aquesta acció i aplicar-la a d’altres ramaderies El programa compta amb la col·laboració de les entitats locals, i de l’entitat de custòdia del territori Acciónatura, que porta cinc anys donant suport al programa.
Visita a les accions del programa
Durant l’intercanvi, s’ha mostrat a la delegació francesa la Casa de l’Ós dels Pirineus, a la localitat d’Isil, i s’ha viscut sobre el terreny l’experiència de l’agrupació de ramats, totalment operativa durant aquests mesos d’estiu.
En aquest sentit, destaca la visita a la cabana de pastor d’Estanilles, a la muntanya de Boldís, recentment construïda amb criteris bioclimàtics i de reducció de la petjada ecològica, per a la prevenció de danys de l’ós bru. La cabana ha estat promoguda per Acciónatura, amb el suport del Parc Natural de l’Alt Pirineu i de l’Obra Social “la Caixa”.
La delegació francesa ha tingut la oportunitat de parlar amb dos dels pastors que treballen en el programa Piroslife d’agrupament de ramats, també amb dos dels ramaders que participen en el programa a Tavascan i Boldís, i amb els tècnics del parc natural i els equips de Seguiment i Conservació d’Ós, que tenen la relació directa amb ramaders i pastors. Prova de la bona sintonia, ja s’ha estès una invitació als actors catalans per visitar la vessant francesa del Pirineu durant el darrer trimestre de l’any.
 
Base per  a la futura creació del Parc de les Tres Nacions
Aquesta cooperació transfronterera també s’emmarca en el futur manifest que es vol signar entre ambdues parts i Andorra per posar en marxa projectes conjunts entre els parcs naturals i crear la marca “Parc Pirinenc de les Tres Nacions”.

Acaba la reconstrucció de la cabana de pastor d’Estanilles, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, dins el programa de consolidació de l’ós bru

  • Aquesta actuació permetrà millorar la gestió d’un dels agrupaments d’ovelles de la Vall de Cardós per prevenir els possibles danys produïts per l’ós bru
  • L’ha promogut l’entitat Acciónatura, el programa de compatibilització de la ramaderia i l’ós bru (Piroslife) i el Parc Natural de l’Alt Pirineu, amb el suport del Parc Natural de l’Alt Pirineu i de l’Obra Social “la Caixa”
La reconstrucció de l’antiga cabana de pastor d’Estanilles, a la muntanya de Boldís (Pallars Sobirà), ha acabat aquests darrers dies. La caseta, situada dins els límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu, proporcionarà un major confort al pastor contractat pel Projecte LIFE+ Piroslife, que gestiona la Generalitat i cofinança la Unió Europea. Aquest treballador realitza la vigilància d’uns 1.000 caps de bestiar oví de diferents ramaders de la Vall de Cardós que pasturen durant l’estiu en zona de presència continuada d’ós bru. La construcció també permetrà gestionar millor les pastures on romanen les ovelles en aquesta estació de l’any, disminuint els desplaçaments diaris del bestiar, i donar aixopluc als ramaders dels pobles de Boldís Jussà i Sobirà (Lladorre) per fer el maneig del bestiar boví i equí. El suport a la vigilància d’aquests altres ramats, a través de la contractació d’un vaquer, està inclòs en el programa Piroslife des d’aquest any.
La cabana ha estat promoguda per la fundació Acciónatura, amb el suport econòmic del Parc Natural de l’Alt Pirineu i de l’Obra Social “la Caixa”, i d’altres aportacions d’empreses com Disney Store, Carrefour, Hoteles Meliá, Gamanatura i Programa 100% RACC, mentre que els pastors són finançats per la Generalitat i la Unió Europea. L’obra ha esta possible gràcies a la col·laboració de la Unitat Aèria del Cos d’Agents Rurals en el transport del material.
Per a la reconstrucció de la cabana s’ha signat un conveni de cessió temporal del terreny entre Acciónatura i l’ajuntament de Lladorre, ja que els terrenys on s’ha ubicat la cabana són comunals, propietat d’aquest ajuntament.
La cabana ha estat dissenyada per l’arquitecte Josep Bunyesc i construïda per NOEM, amb criteris d’eficiència energètica. El seu impacte visual és molt baix, degut a la seva situació, a la tipologia constructiva, bàsicament, de fusta.

Mellba, una història tràgica

Mellba i cadells a l'Alt Àneu · Foto: DAAM
Mellba i cadells a l’Alt Àneu · Foto: DAAM

La Mellba és una altra dels nostres protagonistes. Va ser la segona femella alliberada el 1996. Capturada a Eslovènia el 5 de juny de 1996 va ser traslladada seguidament als Pirineus centrals i alliberada a Melles, amb una edat de 4 anys i 85 kg de pes. Com Ziva, va venir prenyada d’Eslovènia i va tenir 3 cadells el gener de 1997: el mascle Boutxy, la femella Caramelles i Medved, del qual no se’n va conèixer ni el sexe ni l’ascendència. En canvi, de Boutxy i Caramelles sabem que són fills de Pyros.

Després de passar unes tres setmanes a l’Alt Àneu, on la familia va ser observada, fotografiada i filmada, van tornar a França a principis de juliol de 1997 i, poc després, el 27 de setembre del mateix any, Mellba va morir a causa dels trets d’un caçador al Pic du Gar, Alta Garona, a França. Sembla ser que en aquell moment només portava dos cadells, Boutxy i Caramelles (Medved havia desaparegut i segurament ja era mort), que es van quedar orfes amb només 8 mesos d’edat, però van sobreviure i van arribar a ser adults. De fet, actualment, Caramelles és una de les femelles amb més éxit reproductor dels Pirineus. Ja parlarem molt d’aquesta fantàstica femella més endavant.

La gendarmeria francesa va obrir una investigació sobre la mort de Mellba i va concloure que el caçador havia actuat en legítima defensa i que l’óssa, segurament per defensar els seus cadells, va carregar contra el caçador, que li va disparar a pocs metres de distància. Aleshores ja es va destacar el fet que el caçador no havia actuat d’una manera adequada quan va advertir la presència de la femella. Aquest serà un altre tema que també comentarem properament.

Ziva, la primera femella alliberada

L'arribada de Ziva · Foto: DAAM
L’arribada de Ziva · Foto: DAAM

Ziva va ser la primera femella alliberada en el projecte de recuperació de l’ós bru als Pirineus. Procedent d’Eslovènia, va ser alliberada al poble francès de Melles l’abril de 1996, amb uns 6-7 anys i 104 quilos de pes. Se la va equipar amb un collar radioemissor de color vermell. Va ocupar un territori de prop de 800 quilòmetres quadrats.

El 1997 va tenir dues cries, per tant, estava prenyada quan va arribar als Pirineus. Les dues cries van ser mascles, Nere i Kouki. Quan se’n van analitzar genèticament les mostres, es va determinar que Pyros era el pare de Kouki i que un altre mascle, desconegut en aquest cas, era el pare de Nere. Aquest va ser el primer cas de múltiple paternitat que es va conèixer a Europa.

Durant aquell any, el seu territori va ser molt petit (80 Km2) en comparació amb l’any anterior. El territori va tornar ha augmentar el 1998 quan les cries, ja de segon any, van poder fer caminades més grans.

Actualment ja no hi ha notícies de Ziva, des de fa aproximandament dos anys, per la qual cosa se la dóna per morta.

Pyros, el progenitor

Pyros a Comamala · Foto: DAAM
Pyros a Comamala · Foto: DAAM

El mascle Pyros va ser alliberat als Pirineus centrals el 2 de maig de 1997, procedent d’Eslovenia, i va pesar 235 kg i tenia uns 7-8 anys. Actualment té una edat de 25-26 anys i és el progenitor de molts dels cadells que han nascut als Pirineus en aquests quasi 20 anys.

Dins del projecte PirosLife, hi ha l’acció de substituir ecològicament aquest mascle per un altre exemplar, gran i fort, que pugui injectar variabilitat genètica a la població pirinenca.

Els cadells de la Caramelles, al Parc Natural de l’Alt Pirineu

Els dos cadells de segon any de l’óssa Caramelles van ser fotografiats el passat abril al Parc Natural de l’Alt Pirineu a la zona de Raspamala.

Els cadells, que van néixer el gener de 2014, no tenen nom ja que
de moment no se n’ha pogut fer l’anàlisi genètic
corresponent per conèixer-ne el sexe.

La Caramelles, nascuda el 1997, té divuit anys i mig, i ha tingut set ventrades conegudes amb un total de dotze cadells. És actualment una de les femelles més prolífiques del projecte.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu acull al voltant de quinze óssos i és avui el millor refugi per a aquesta espècie a Catalunya.

PirosLife, un projecte per a la convivència amb l’ós bru dels Pirineus

Signatura del conveni PirosLife · Foto: DAAM
Signatura del conveni PirosLife · Foto: DAAM

Arran de les directrius de la Unió Europea (UE) per a la recuperació de l’ós bru als Pirineus, entre altres espècies de grans carnívors, la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya decideix posar en marxa tot un seguit d’accions, emmarcades en un programa Life, amb l’objectiu de consolidar el futur d’aquest plantígrad a les contrades pirinenques en convivència amb l’entorn, les persones i l’activitat econòmica del territori. Aquest projecte s’anomena PirosLife, en clara referència a l’ós bru dels Pirineus i al seu primer mascle repoblador, Pyros.

El projecte PirosLife, que s’inicia el 2014 i que finalitzarà el 2018, està coordinat per la Generalitat i compta com a socis amb el Conselh Generau d’Aran, amb competències sobre fauna protegida i amb experiència gestora de l’ós bru des del 2000; Forestal Catalana, que hi aporta la gestió econòmica; la Universitat de Lleida (UdL), que s’ocupa de la part educativa, i la Fundación Oso Pardo, amb una llarga trajectòria amb temes de l’ós al Cantàbric i encarregada de fer-ne el seguiment.

La signatura del conveni del PirosLife, amb una dotació de més de dos milions d’euros, el passat 30 de març de 2015 a Vielha comporta el tret de sortida per dur-ne a terme les accions programades, entre altres la de difusió i informació, amb la finalitat esmentada d’una millor convivència amb l’ós a partir del coneixement de la població, el disseny d’espais de connectivitat per a aquest plantígrad, la possibilitat d’establir un risc zero per a la ramaderia i l’apicultura, la generació d’un clima d’acceptació i coexistència, i l’increment i millora de la coordinació internacional amb relació a l’ós bru.

Els impulsors del PirosLife us donem la benvinguda a l’espai de convivència amb l’ós bru dels Pirineus. Coneix-lo amb nosaltres. Segueix-nos a Facebook i a Twitter.