Tècnics del Servei de Boscos d’Eslovènia visiten l’hàbitat de l’ós a l’Alt Pirineu i l’Aran

Visita tècnics Eslovènia · FOTO: Dept. Territori i Sostenibilitat
Visita tècnics Eslovènia · FOTO: Dept. Territori i Sostenibilitat
  • Durant quatre dies, s’informaran dels recursos del programa de conservació de l’ós bru i parlaran amb els agents socials i territorials implicats
  • El projecte Piroslife pretén millorar l’estat de conservació d’una espècie emblemàtica generant un clima de coneixement, participació i coexistència

Un grup de tres tècnics del Servei de Boscos d’Eslovènia visita des d’aquest dimarts i fins el proper divendres l’hàbitat de l’ós bru a l’Alt Pirineu i Aran per informar-se dels recursos i les activitats de projecte Piroslife de conservació d’aquesta espècie. Els tècnics s’entrevistaran també amb els agents socials i econòmics del Pallars Sobirà i de la Val d’Aran més directament implicats en la presència de l’ós.

El nou mascle d’ós bru que està previst alliberar aquesta primavera al Pirineu català procedirà, previsiblement, d’alguna de les reserves de caça situades al sud d’Eslovènia on es troba població balcànica d’aquesta espècie. Els tècnics són el cap del Departament de Caça i Vida Salvatge de la República d’Eslovènia, Marko Jonozovic; el responsable de les reserves de caça eslovenes, Anton Marincic, i el coordinador del projecte LIFE+DinAlp Bear, Rok Cerne.

Marc de col·laboració

El projecte Piroslife de conservació de l’ós bru al Pirineu català s’està treballant en un marc de diàleg i col·laboració amb les persones, entitats i institucions que fan possible el desenvolupament d’aquest territori de muntanya.

Les accions previstes pretenen millorar l’estat de conservació d’una espècie emblemàtica generant alhora un clima de coneixement, participació i coexistència. Els objectius són:

  • Millorar la prevenció i minimitzar al màxim els conflictes amb la ramaderia i l’apicultura, i donar suport a aquests sectors productius.
  • Fer participar els diferents sectors locals del medi natural en el disseny de les polítiques que cal emprendre en els propers anys.
  • Millorar la percepció de la presència de l’ós bru en el territori i aprofitar el potencial de dinamització econòmica que pot aportar als territoris de muntanya.
  • Extreure conclusions que puguin ser útils en altres projectes similars i aplicar-les a qualsevol lloc d’Europa en el futur.
  • Afavorir la conservació de l’ós bru, garantint-ne la conservació de la població i la variabilitat genètica, de forma compatible i integrada amb les persones que hi viuen i les activitats socioeconòmiques que es desenvolupen en aquestes zones de muntanya del Pallars Sobirà i de la Vall d’Aran.

A mitjans de març, inspectors de la Unió Europea (UE) van visitar Catalunya per fer el seguiment dels treballs i accions que formen part del projecte Piroslife, subvencionat en un 75% per la UE. Els socis beneficiaris són el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, el Conselh Generau d’Aran, Forestal Catalana, la Universitat de Lleida i la Fundación Oso Pardo.

Imatges de l’óssa Hvala amb els seus cadells

El Govern d’Aran ha ficat el nom a un dels cadells: Tai (germà en aranès) si és mascle o Tata (germana en aranès) si és femella

Agents de Medi Natural del Conselh Generau d’Aran han recuperat en el municipi de Vielha e Mijaran fotos del dia 4 de març fetes amb càmeres de foto trampeig de l’óssa Hvala i els seus dos cadells nascuts en el 2015.

El Govern d’Aran ha ficat el nom a un dels cadells: Tai (germà en aranès) si és mascle o Tata (germana en aranès) si és femella.

Per la seva banda, França posarà nom a l’altre cadell.

El seguiment i les imatges s’han obtingut en el marc del projecte PirosLife.

Esmolet i Boet, els noms escollits per als dos cadells d’ós bru

  • La Casa de l’Ós Bru dels Pirineus ha organitzat un concurs popular per posar nom als ossets, que són fills de Caramelles i Pyros
  • Tancat el període de participació, s’han recomptat un total de 1.273 vots, 639 corresponents a paraules pallareses i 634, a topònims de la zona de l’hàbitat natural dels plantígrads

La votació popular per posar nom als dos ossets, organitzada per la Casa de l’Ós Bru dels Pirineus en el marc del projecte PirosLife, ha tingut com a resultat el mot pallarès Esmolet (persona llesta i estrambòtica) i el topònim Boet, amb el 42,4% i el 41,1% de vots a favor dels 639 i 634 emesos, respectivament.

Els guanyadors del concurs (126 votants d’Esmolet i 122, de Boet) tenen una entrada gratuïta per visitar el centre d’interpretació d’aquest plantígrad a Isil. Així mateix, Bru M. C. i Elisenda P. M. han estat els agraciats en el sorteig de les dues rutes familiars exclusives per conèixer-ne l’hàbitat que s’han sortejat entre els que han escollit els noms més votats per a cadascun dels cadells. Aquestes rutes es faran a partir de la primavera vinent al Pallars Sobirà, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, i en companyia de membres especialitzats de les patrulles que habitualment fan el seguiment de l’ós bru a Catalunya.

Entre els termes per posar nom al dos cadells, que són fills de Caramelles i Pyros, els participants han deixat situats en el segon lloc del rànquing de preferències Torb (vent arremolinat amb neu), amb el 37,7% (100) de vots, i Virós, amb el 32,7% (97). Més distanciades han quedat la resta de propostes, entre les quals destaquen els mots pallaresos Borruscall (nevada lleugera que només enfarina el paisatge), Pigal (pedra arrodonida) i Fifonet (que sembla que fa molta feina i no fa res), o els topònims Virós, Aulà i Noarre.

Pel que fa als quatre cadells d’ós nascuts durant el 2015, també es durà a terme un concurs per posar-los nom però, en aquest cas, només entre els alumnes de les escoles locals.

El projecte PirosLife, que es va iniciar el 2014 i que finalitzarà el 2018, està coordinat per la Generalitat de Catalunya i compta com a socis amb el Conselh Generau d’Aran, Forestal Catalana, la Universitat de Lleida i la Fundación Oso Pardo.

Es confirma el bon estat dels cadells d’ós bru nascuts al Parc de l’Alt Pirineu

A mitjans del mes de setembre l’equip de seguiment de l’ós bru de la Generalitat de Catalunya va trobar imatges de fotografia i de vídeo de la femella i els tres cadells nascuts enguany al municipi de Lladorre, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aquesta família ja va ser filmada per primera vegada durant el mes de maig passat, quan els cadells tenien només entre tres i quatre mesos d’edat. També és van fotografiar el juliol, amb 5-6 mesos d’edat. En aquesta ocasió els cadells, amb 7-8 mesos es troben amb pelatge d’hivern i ben alimentats.

Els tècnics de la Generalitat estan procedint a la identificació de la mare a partir de les mostres trobades. L’any 2014 també va haver una femella amb dos cadells a la mateixa zona, i tampoc es va poder identificar a la mare. Aquesta és el territori de la femella Caramellita, nascuda en 2002, i on viuen també algunes femelles filles de Caramellita.
L’anàlisi genètic de les mostres de pelatge permetrà discernir quin és el pare i la mare dels cadells, a més de poder diferenciar-los.
Aquí us en deixem els vídeos proporcionats pel DAAM:

Arbre genealògic de l’ós bru dels Pirineus

Els tècnics d’Andorra, França, Navarra, Aragó, Aran i Catalunya es reuneixen cada any per establir el nombre d’exemplars d’ós bru que s’han identificat durant aquest període de temps.

En decurs del temps, des de 1996 fins a 2014, i a partir de les dades obtingudes de les anàlisis genètiques de les mostres recollides com pèls i excrements, dels sistemes automàtics de fotografia i vídeo, i de les observacions visuals, s’han pogut identificar els diferents exemplars d’ós bru que habiten o que han viscut als Pirineus.

Arbre genealògic de l'ós bru dels Pirineus · Font: DAAM
Arbre genealògic de l’ós bru dels Pirineus · Font: DAAM

 

Mellba, una història tràgica

Mellba i cadells a l'Alt Àneu · Foto: DAAM
Mellba i cadells a l’Alt Àneu · Foto: DAAM

La Mellba és una altra dels nostres protagonistes. Va ser la segona femella alliberada el 1996. Capturada a Eslovènia el 5 de juny de 1996 va ser traslladada seguidament als Pirineus centrals i alliberada a Melles, amb una edat de 4 anys i 85 kg de pes. Com Ziva, va venir prenyada d’Eslovènia i va tenir 3 cadells el gener de 1997: el mascle Boutxy, la femella Caramelles i Medved, del qual no se’n va conèixer ni el sexe ni l’ascendència. En canvi, de Boutxy i Caramelles sabem que són fills de Pyros.

Després de passar unes tres setmanes a l’Alt Àneu, on la familia va ser observada, fotografiada i filmada, van tornar a França a principis de juliol de 1997 i, poc després, el 27 de setembre del mateix any, Mellba va morir a causa dels trets d’un caçador al Pic du Gar, Alta Garona, a França. Sembla ser que en aquell moment només portava dos cadells, Boutxy i Caramelles (Medved havia desaparegut i segurament ja era mort), que es van quedar orfes amb només 8 mesos d’edat, però van sobreviure i van arribar a ser adults. De fet, actualment, Caramelles és una de les femelles amb més éxit reproductor dels Pirineus. Ja parlarem molt d’aquesta fantàstica femella més endavant.

La gendarmeria francesa va obrir una investigació sobre la mort de Mellba i va concloure que el caçador havia actuat en legítima defensa i que l’óssa, segurament per defensar els seus cadells, va carregar contra el caçador, que li va disparar a pocs metres de distància. Aleshores ja es va destacar el fet que el caçador no havia actuat d’una manera adequada quan va advertir la presència de la femella. Aquest serà un altre tema que també comentarem properament.

Ziva, la primera femella alliberada

L'arribada de Ziva · Foto: DAAM
L’arribada de Ziva · Foto: DAAM

Ziva va ser la primera femella alliberada en el projecte de recuperació de l’ós bru als Pirineus. Procedent d’Eslovènia, va ser alliberada al poble francès de Melles l’abril de 1996, amb uns 6-7 anys i 104 quilos de pes. Se la va equipar amb un collar radioemissor de color vermell. Va ocupar un territori de prop de 800 quilòmetres quadrats.

El 1997 va tenir dues cries, per tant, estava prenyada quan va arribar als Pirineus. Les dues cries van ser mascles, Nere i Kouki. Quan se’n van analitzar genèticament les mostres, es va determinar que Pyros era el pare de Kouki i que un altre mascle, desconegut en aquest cas, era el pare de Nere. Aquest va ser el primer cas de múltiple paternitat que es va conèixer a Europa.

Durant aquell any, el seu territori va ser molt petit (80 Km2) en comparació amb l’any anterior. El territori va tornar ha augmentar el 1998 quan les cries, ja de segon any, van poder fer caminades més grans.

Actualment ja no hi ha notícies de Ziva, des de fa aproximandament dos anys, per la qual cosa se la dóna per morta.

Pyros, el progenitor

Pyros a Comamala · Foto: DAAM
Pyros a Comamala · Foto: DAAM

El mascle Pyros va ser alliberat als Pirineus centrals el 2 de maig de 1997, procedent d’Eslovenia, i va pesar 235 kg i tenia uns 7-8 anys. Actualment té una edat de 25-26 anys i és el progenitor de molts dels cadells que han nascut als Pirineus en aquests quasi 20 anys.

Dins del projecte PirosLife, hi ha l’acció de substituir ecològicament aquest mascle per un altre exemplar, gran i fort, que pugui injectar variabilitat genètica a la població pirinenca.

Els cadells de la Caramelles, al Parc Natural de l’Alt Pirineu

Els dos cadells de segon any de l’óssa Caramelles van ser fotografiats el passat abril al Parc Natural de l’Alt Pirineu a la zona de Raspamala.

Els cadells, que van néixer el gener de 2014, no tenen nom ja que
de moment no se n’ha pogut fer l’anàlisi genètic
corresponent per conèixer-ne el sexe.

La Caramelles, nascuda el 1997, té divuit anys i mig, i ha tingut set ventrades conegudes amb un total de dotze cadells. És actualment una de les femelles més prolífiques del projecte.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu acull al voltant de quinze óssos i és avui el millor refugi per a aquesta espècie a Catalunya.